Dia de reflexió

En la última classe de comunicació artística i aprenentatge vaig experimentar en primera persona uns quants conceptes que hem treballat recentment en aquesta assignatura: la transgressió i la provocació. Per altra banda, també vaig altres sensacions com molta identificació en certs moments de la sessió. Aquests sentiments van provocar en mi una sèrie de emocions inesperades (por, timidesa, infravaloració, assimilació, identificació, reflexio, etc) que van provocar en mi un torrent de preguntes i una gran ansia de relfexió personal.

Vull començar per l'identificació. Em vaig sentir relfexada en els conceptes de MANDRA i POR, i personalment, hi afegiria els sentiments d'inseguretat i hiperperfeccionisme. Sóc una persona que sempre tinc el cap ple de pardals (idees i més idees) i que per un cúmul de situacions diverses la majoria mai s'arriben a formalitzar . Sovint aquest fet em crea una fustració i per això sempre intento planificar les meves accions i el meu temps. Però en aquesta classe vaig comprendre el que moltes vegades no em deixa avançar en convertir les meves idees en noves realitats: la por i la inseguretat que em provoquen les accions noves, la mandra que fa començar un projecte cent per cent personal des de zero y que a causa de la gran exigència personal que tinc moltes vegades inflavaloro els meus projectes molt abans de ni tan sols començar-los. Ara mateix sóc concient d'aquests punts dèbils i que he de ser capaç d'afrontar-los i deixar de ser una persona que sempre diu "magradaria fer això..... però no" per canviar a ser una que digui "vull fer això i ho faré així...".

Per altra banda, hi va haver un moment de la classe que va ser violent per a mi. Sóc una persona una mica tímida i em costa obrir-me a persones que no conec massa. Així doncs, quan vam haver de buscar a nous companys amb els quals no havímen tingut tanta relació vaig sentir la provocació i la transgressió en primera persona. He de ser sincera i dir que en un principi no em vaig sentir bé, em vaig "fer petita" i, fins i tot, em vaig arribar a bloquejar. Finalment vaig trobar a dues persones amb les quals comptartir les meves experiències i realment em vaig sentir molt a gust parlant amb elles. Aleshores, va sorgir la pregunta de si era o no creativa. Jo no sé si sóc creativa o no, però quan vaig començar a escoltar les grans coses que havien fet les meves companyes jo buscava i buscava fets creatius que hagués realitzat anteriorment i no en trobava cap. Així doncs, vaig arribar a la conlcusió que jo no era una persona creativa, que no tenia grans idees originals ni iniciatives per a realitzar projectes originals. Acabar pensant això em va entristir una mica i vaig estar pensant en allò la resta del dia.

Però una vegada vaig estar a casa, em vaig posar dins el meu llit vaig començar a reflexionar i vaig treure unes conlcuisons molt diferents a les que vaig pensar precipitadament a classe. Per una banda, la metodologia provocativa va començar de manera negativa per a mi, però va acabar de manera molt enriquidora, ja que vaig conèixer a dues companyes més, i vam poder escoltar les vivències de la resta dels companys, de les quals vam aprendre, ens van sorprendre i sobretot ens van agradar molt. I per altra banda, vaig fer una mica de terapia d'autoconeixement. La conclusió que vaig extreure és que no sóc un geni, ni potser una persona original, però si que tinc un estil propi i una manera de fer el meu dia a dia molt especial, i crec que això ja es pot considerar creativitat. Crec que he de valorar més els petits detalls ( per exemple, a mi m'agrada molt vestir-me i maquillar-me com a mi m'agrada cada dia, i això ja ho considero uns petits fets de creativitat).

Bé, tota aquesta relfexió crec que m'ha servit per saber que he de fer per entrenar la meva força de voluntat i formalitzar els mil i un projectes que dia a dia em ronden pel cap. Però sobretot m'ha servit per saber obrir la meva ment, no jutjar metodologies trencadores en un primer moment, i saber valorar els petits detalls personals, per a poder evolucionar-los i convertir-los en experiències personals i enriquidores.