jueves, 1 de diciembre de 2011

Són com àngels

He trobat una frase que reflexa un criteri personal sobre els infants, diu així:

 "Los niños nacen con alas, los maestros los ayudamos a volar"

Aquesta frase, que he trobat fantàstica, em fa reflexionar sobre el paper del mestre en l'educació dels infants.Quin és relament el paper del mestre? El mestre ha de ser sempre o el protagonista o a vegades pot convertir-se en un simple observador o guia?

En l'educació més tradicional el professor és el protagonista, el que sempre fa, el que sempre diu, el que sempre mana. Els alumnes són seguidors, que han de complir uns objectius, obeir una sèrie de normes i realitzar unes tasques determinades per aprendre allò que ha planificat el professor. Aquesta visió tan quadrada és, per desgràcia, aquella que més s'utilitza a l'escola d'avui en dia, però que passaria si els professors canviem de prespectiva, ens qüestionem a nosaltres mateixos i canviem de postura?

Segons la frase que he citat els infants naixen amb les capacitats s'aprendre qualsevol cosa, mentre que tingui algú al costat que el guïi, el marqui i li proposi repres per avançar en aquests coneixements. Així doncs, els mestres ens podem convertir en aquests seguidors que aprofiten cada una de les qualitats de cadascún dels infants que té al seu voltant, les transforma en activitats, situacions o vivències que fan reflorar tots aquests coneixements.

Tanmateix, és interessant dónar als nens certs poders de decisió sobre el seu propi aprenentatge, ja que cada persona és diferent i aprendrà segons factors molt diferents. Si no ens mostrem totalitaris en relació les tasques, si adaptem les activitats segons les dificultats personals de cada infant o si, simplement, deixem als infants triar el material o el suport amb què volen treballar, els aprenentatges flruiran d'una manera molt més natural, no tan imposada.

La metodologia que seguim és un altre punt important. Si sempre s'utilitza la mateixa manera de realitzar les tasques, si no deixem un espai per a la improvització i la creació de noves situacions, la rutina acabarà per aborrir als infants. Com a mestres hem de ser originals, hem de tenir el gran poder de la imaginació per a oferir el concepte més difícil en una acció divertida i atractiva pels infants. Hem de realitzar un joc "d'estira i arronssa" on els reptes, les dificultats, la diversió, la sorpresa hi siguin presents.

Els infants són com àngels que arriben a aquest món sense saber res però amb tots els mecanismes necessaris per aprendre-ho tot, formar-hi part i evolucionar-ho. Si els éssers humans no tinguessim aquesta maginfica capacitat d'aprenentatge des de tan petits no podriem seguir vius com a espècie a la terra.


2 comentarios:

  1. Parlant amb la meva companya estàvem d'acord que s'ha de deixar parlar als nens. És l'única manera que aprenguin a dialogar i desenvolupin el llenguatge. Em sorprenen cada dia amb la capacitat de crear, imaginar i sentir. Mereix la pena aprendre d'ells. Una abraçada.

    ResponderEliminar
  2. No obstant, no podem ignorar que sovint conscient o inconscientment els les tallem també.
    Cal replantejar-nos moltes coses, potser no totes de cop, però mica en mica.

    ;)

    ResponderEliminar