sábado, 29 de octubre de 2011

“La porta:que buscava, que trobo, que em guiarà"


En la classe del dia 18 d’octubre de “Comunicació artística i aprenentatge” la Silvia ens va endinsar dins d’un petit “joc” per tal d’aconseguir un petit fil conductor per començar a escriure en aquests blog. Aquest va consistir en escriure una frase on s’hi resumís tot el que havia suposat per a nosaltres les sessions de l’assignatura fins aquell moment. El cas és que l’havíem d’escriure en un “flyer” triat a sorts, després vam intercanviar les frases entre els alumnes.

A mi em va tocar una frase que em va sorprendre des d’un primer moment:

“La porta:que buscava, que trobo, que em guiarà"

Des del primer instant que la vaig llegir va causar en mi una sèrie de sensacions: identificació personal, alegria, inspiració. Estic molt contenta amb la frase que m’ha tocat a l’atzar perquè resumeix perfectament els meus primers lligams envers aquests màster, a continuació realitzaré un petit desglossament de cada una de les parts d’aquesta oració explicant-hi la meva relació personal amb el màster.

Flyer per davant
La porta: Una porta no ha de ser un lloc d’entrada i sortida que físicament tots coneixem, la meva porta és un lloc mental, un espai de pas de coneixements, experiències, motivacions...Aquesta porta t’ensenya i tu també pots aportar-hi part dels teus coneixements. Així doncs, considero que aquests espai intel·lectual és tot el màster en si i tots els coneixements que aquest m’aporta dia a dia. EIA esta suposant per a mi una nova visió, un enllaç d’entrada i sortida, on l’educació, l’art i l’aprenentatge són enteses, analitzades i criticades des de mil vessants diferents.

Que buscava:quan vaig acabar magisteri em sentia una mica perduda en relació a la meva formació com a mestra. Volia seguir estudiant una matèria relacionada amb l’educació però cap de les opcions que havia trobat fins aquell moment la trobava adequada. Fins que un dia vaig aconseguir informació sobre el màster d’EIA. En aquell moment vaig saber que aquell era el meu camí. Una gran oportunitat de barrejar, formar-me i crear nous horitzons sobre dues de les meves passions i vocacions, l’art i l’educació. Personalment crec que l’art som tots i tots som art, així que una oportunitat  que pot aportar tants aprenentatges ha de ser més valorada dins de l’àmbit educatiu, i com a mestra crec fermament en la gran vessant pedagògica que aportaria la metodologia artística dins de les aules. 

Flyer per darrera
Que trobo: aquesta part la relaciono directament amb la meva pirmera trobada amb el màster en general. Les primeres classes que ja hem realitzat m’han aportat un cúmul d’experiències que han remogut un munt d’idees dins del meu cap. Ara mateix, per dins sóc com una tempesta de opinions, pensaments, projectes... però encara estan desordenades, en construcció... Espero que les meves idees evolucionin i es converteixin en grans coneixements al llarg d’aquestes classes de màster.

Que em guiarà: Aquesta part és la més difícil i incerta, però també la que em fa més il·lusió. Primer mes d’aquest màster ha superat en molta distància les expectatives inicials que jo en tenia. Així doncs, espero que aquesta porta em dirigeixi cap a nous horitzons, noves mentalitats i moltes experiències noves per a mi, per tal de créixer com a docent, artista i persona.


Aquí acaba la meva segona intervenció en aquesta blog. Per últim, he de tornar a destacar la meva identificació amb la frase que m’ha tocat, ja que per a mi el màster d’Educació Interdisciplinària de les Arts també és la meva porta: que buscava, que he trobat i que em guiarà cap a un futur millor.

2 comentarios:

  1. No tengo palabras para describir qué me has hecho sentir al leer esta entrada. Sólo te diré que gracias a la frase que te tocó y a tu reflexión intimista has conseguido tocar mi corazón.
    Además, he podido conocerte mucho más al leer cada línea y entre líneas lo que querías expresar.
    ¡Enhorabuena!

    ResponderEliminar